La mirada lenta: per què encara llegeixo blocs de fotografia el 2025
Podria semblar un anacronisme. En l'era de l'scroll infinit d'Instagram i TikTok, on una imatge té una vida útil de 0,5 segons abans de ser descartada pel dit polze, jo segueixo fidel als blocs de fotografia clàssics. Aquells amb fons blanc, text llarg i fotos que demanen ser mirades en una pantalla gran, sense compressió agressiva ni filtres de tendència.
Per a un perfil tecnològic com el meu, acostumat a la velocitat vertiginosa de les dades i la IA, aquests espais digitals són refugis de resistència. Són llocs on la "Slow Web" encara existeix.
L'Algoritme vs. L'Editor Humà
El problema de les xarxes socials és que l'algoritme premia l'impacte immediat: colors saturats, contrastos exagerats, cares somrients. Això uniformitza l'estètica. Tots els paisatges acaben semblant el mateix fons de pantalla de Windows.
En canvi, els blocs que segueixo (com els d'autors que exploren la fotografia documental o el paisatgisme minimalista) no busquen el like ràpid. Busquen explicar una història. Quan un fotògraf dedica 1.000 paraules a explicar per què va esperar tres hores sota la pluja a Islàndia per capturar una textura concreta en una roca, m'està ensenyant sobre la paciència i el context. Dues qualitats que, curiosament, són vitals per a qualsevol analista de dades: sense context, la dada (la foto) no val res.
La tècnica com a mitjà, no com a fi
M'apassiona la tecnologia de les càmeres: sensors, rang dinàmic, lents asfèriques. És pura enginyeria. Però els blocs que m'inspiren són aquells que transcendeixen el "cacharrisme". M'agrada llegir sobre com un fotògraf de carrer utilitza una càmera petita i discreta per tornar-se invisible, de la mateixa manera que un bon script d'automatització ha de ser invisible per a l'usuari final.
Hi ha un paral·lelisme clar entre composar una foto i escriure codi net. En ambdós casos, es tracta d'eliminar el soroll. En una foto, treus del marc tot allò que no aporta a la història. En el codi, refactoritzes per eliminar redundàncies. La bellesa, en tots dos mons, rau en l'elegància de la simplicitat.
Recomanacions per "netejar" la mirada
Encara que no posaré una llista d'enllaços aquí per no trencar la lectura, us animo a buscar fora de les xarxes. Busqueu autors que publiquin "Photo Essays" (assaigs fotogràfics). Busqueu la fotografia de muntanya que no busca el cim èpic, sinó el detall de la liquen o la llum del capvespre. Busqueu la fotografia urbana que documenta la solitud o l'arquitectura brutalista.
Consumir aquest tipus de contingut m'ajuda a entrenar l'ull. I un ull ben entrenat per detectar patrons visuals a la natura és sorprenentment bo detectant patrons anòmals en un gràfic de vendes o en un log d'errors.
Conclusió: Recuperar l'atenció
Llegir un bloc de fotografia requereix 15 minuts d'atenció plena. Mirar Instagram requereix 15 segons d'atenció fragmentada. En un món que lluita per robar-nos la concentració, triar on poses els teus ulls és un acte revolucionari. Jo trio la mirada lenta.